L'educació infantil, necessària?

La setmana passada vaig parlar de la importància del currículum a l’educació infantil i també d’alguns dels seus principis generals. Haig de dir però, que encara que hagués començat a parlar d’aquesta etapa educativa i estigui estudiant el grau d’educació infantil, no acabava de ser realment conscient de la importància que comporta. Ara ja sí. Aquí teniu un vídeo que en parla:

Aquests dies, al parlar més profundament d’aquest tipus d’educació, m’he adonat de molts d’aspectes que em diuen que aquest serà el meu futur, el de mestra d’educació infantil. A més a més, m’ha fet plantejar tota una sèrie de qüestions com: quins són els motius que provoquen el naixement de l’etapa d’educació infantil? Quines edats realment comprèn? Quines són les finalitats i criteris generals que he d’assolir en un model que ha d’estar basat en les competències? Com s’ha d’actuar davant els infants petits i més específicament, com he d’actuar jo?...i moltes més preguntes que espero donar resposta a aquesta entrada de la millor forma possible. En la meva opinió, totes aquestes preguntes se’ls hauria de plantejar tot el qui vol estudiar educació infantil, ja que és una de les etapes que condiciona el futur d’uns infants que algun dia es convertiran en ciutadans i en adults.  Moltes persones es dediquen a fer infantil sense tenir en compte que els infants es tant aprenent per a la vida i moltes vegades sense adonar-se’n, poden arribar a fer-los mal.

J. Delors ja afirmava la importància de l’educació infantil com a eix fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la vida. A més, considerava que havia de constar de quatre grans pilars:

“saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser”

Amb això podem comprovar que J. Delors li dóna un gran paper a saber comprendre el món, a saber mantenir relacions amb els altres i a desenvolupar-se en tots els sentits i dimensions. Aquests són alguns dels meus reptes que apunto a la meva llista per quan sigui mestra d’infantil.

Però per poder entendre que l’educació és fonamental en el període de 0 a 6 anys, ens hem de remuntar als seus orígens. Hi ha dos motius que expliquen la seva aparició:

-Per una banda, la necessitat d’algunes famílies perquè algú tingues cura i guàrdia del seu fill o filla en certs moments del dia, degut sobretot per la incorporació de la dona al món laboral. En aquest cas, es demana que les escoles duguin a terme una funció assistencial.

-Per una altra banda, la necessitat que els alumnes menors de 6 anys tinguin experiències escolars. Es demana una funció educativa.

En la nostra història, bàsicament ha predominat la funció assistencial per damunt de la funció educativa. En la meva opinió, hi ha d’haver un equilibri entre totes dues funcions en els primers anys de vida dels infants. Això és així perquè considero que els infants no només se’ls ha de guardar com si fossin objectes (funció assistencial), sinó que també aquests han de ser educats en totes les seves dimensions des d’unes edats primerenques.

 Aquesta educació en la primera infància es dividida segons la LOE de 2006 en dos cicles :

-El primer cicle comprèn des dels primers mesos d’edat fins al voltant dels 3 anys. En aquest cicle cal destacar la importància de les rutines (que més avall explicaré i reflexionaré), de les relacions afectives, del contacte físic, de la cura dels infants en tot moment, del joc i de la cooperació entre família i escola. És obvi que aquests aspectes siguin els essencials d’aquesta edat perquè els nens encara necessiten l’ajuda d’una persona externa per poder sobreviure. Necessiten ser alimentats, netejats, sentir calor maternal a través del contacte físic, jugar, ser cuidats i mantenir-se segurs... 
Una metàfora d'aquesta etapa pot ser per exemple, un gatet recent nascut. Aquest encara no pot viure per si sol, ha de ser alimentat i netejat per la seva mare, ha de ser protegit i cuidat en tots els sentits, se li han d'establir una sèrie de rutines... http://www.flickr.com/photos/flpvergara/5724311262/

-El segon cicle comprèn els infants dels tres anys d’edat fins als sis. En aquest cicle els nens ja comencen a tenir més autonomia, i dit en les meves paraules, comencen a evadir-se de certa manera dels pares. És un moment en què els interessa conèixer el món que els envolta i surten de la caverna que denomina Plató, tal com ho mostra també la imatge: http://www.flickr.com/photos/comounpezenelagua/1104205393/

A més a més, a banda d’aquestes dues etapes, el llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil que ja vaig mencionar la setmana passada ens dóna les següents característiques sobre de l’educació infantil:

-Es tracta d’una etapa educativa de caràcter no obligatori, sinó voluntari. L’escolaritat obligatòria no comença fins després de l’educació infantil, encara que hi ha gairebé una plena escolarització a partir dels 3 anys d’edat. Davant d’aquesta característica haig de comentar que em causa una gran alegria saber que encara que l’educació infantil no és obligatòria, s’hagi aconseguit el gran avanç d’obtenir quasi el 100 % de la població escolaritzada a partir dels 3 anys. Això vol dir que la població sent i demana la necessitat de ser educada i creu amb la feina del sistema educatiu.

-La necessitat d’una estreta cooperació i col·laboració amb les famílies. Aquesta característica des del meu punt de vista és fonamental. Per a mi no pot existir una cosa sense l’altra. Les famílies han d’estar preocupades per l’educació que es du a terme a l’escola amb els seus fills i viceversa. Al contrari, algú es pot arribar a plantejar: per què educar?

-És necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara que també una bona relació. Per a mi, l’educació infantil és la base de tot, la que determina la resta d’etapes i la pròpia vida. A més a més, és un dels reptes a aconseguir.

-L’educació infantil té una doble funció: una funció educativa i una altra social. Aquestes dues funcions són les que donen lloc a l’origen de l’educació infantil, a causa de la demanda de la societat civil. És a dir, és la mateixa societat la que la demana.

D’aquestes característiques generals en deriven dues finalitats molt destacades:

-La de potenciar i fomentar el desenvolupament de totes les habilitats i capacitats dels nens, a més de creure amb les seves pròpies possibilitats. S’ha d’optimitzar una persona a nivell intel·lectual, físic, social, moral... i creure en què pot arribar a aconseguir aquesta optimització. Pensem amb el següent cas: un nen té 6 anys i encara no sap contar fins a 10. La resta de companys ja saben contar inclús fins a 20. En aquesta situació hem de pensar que aquest nen no tindrà les mateixes possibilitats que un altre per aprendre i no podrà desenvolupar-se? La resposta és rotundament negativa.

-Compensar les diverses desigualtats socials i culturals. Està clar que hi ha que fomentar, sense parar a pensar-s’hi, la igualtat.

-Preparar per a l’escolaritat obligatòria. Aquesta finalitat no cal confondre-la amb el caràcter propedèutic de l’educació. S’ha de preparar per a l’escolarització obligatòria, però també per a la vida (formació integral).

Per poder arribar a obtenir aquestes finalitats en l’educació infantil, és necessari complir una sèrie de criteris generals d’actuació que no se’ns han d’oblidar mai i que també ens venen donats pel llibre Ensenyar i aprendre a l’educació infantil:

-S’ha de fomentar l’autoconcepte, l’autoestima i la motivació dels nens, així com la seva seguretat. A més a més, els infants s’han de sentir respectats, valorats i estimats perquè puguin creure així amb les seves pròpies possibilitats i capacitats i vegin l’escola com un lloc educatiu interessant i desitjable. Però sabeu un dels motius pels quals són tant importants aquests aspectes? Resulta que els nens en aquesta edat encara no han desenvolupat les estructures temporals necessàries i quan els seus pares els deixen a l’escola, els infants pensen que els abandonen per sempre més. Això els hi ha causa una gran tristesa i angoixa perquè havien establert un gran vincle afectiu amb la seva família. Per tant, és molt important que les escoles d’infantil i els parvularis els hi mostrin als petits que van a un lloc segur i a un lloc on són estimats. Segurament es preguntareu d’on he tret aquesta última informació, la veritat està en què l’he apressa en una assignatura del grau d’infantil denominada Pensament i Contextos Educatius Contemporanis. A més a més, hem sent molt identificada amb aquest aspecte perquè me’n recordo que quan era petita a l’inici de curs, sempre plorava quan m’havien de deixar a l’escola. Segurament devia pensar que m’abandonaven, i qui no?

-L’ensenyança en educació infantil ha de ser una activitat compartida i basada amb la zona de desenvolupament proper que denominava Vigotski. Els nens han de saber treballar amb equip i se’ls hi ha de potenciar el que saben fer amb l’ajuda dels altres (ZDP).

-S’ha de dur a terme un aprenentatge significatiu i globalitzat. Com a mestra hauré d’intentar que el nen aprengui relacionant el que ja sap amb els nous coneixements, a més de que aquest li atribueixi significat i sentit a tot allò que aprèn. Aquest aprenentatge significatiu i globalitzat es podrà aconseguir mitjançant projectes, centres d’interès...

-S’ha de potenciar l’atenció a la diversitat. Isabel Solé, Huguet i Bassedas ens diuen:  

“És necessària una escola que sigui capaç d’educar tots els infants, sigui quina sigui la seva situació de partida.” “Cal fomentar l'atenció a la diversitat". 

-Se li ha de donar molta importància a l’activitat lúdica. El joc té molta importància per al desenvolupament global dels nens. Els hi permet entendre el món, gaudir i divertir-se, i millorar les seves capacitats cognitives i intel·lectuals. A més a més,  aprenen sense adonar-se’n. Ells pensen que estan jugant, però en realitat estan adquirint nous coneixements i habilitats. D’aquest últim aspecte n’estic segura. A l’estiu, quan donava repàs, tenia com a eina principal el joc i ensenyava tots els continguts educatius que podia a través d’aquest. Un cop d’acabar de fer el joc, a vegades els hi manava exercicis i els nens em deien que estaven entusiasmats perquè no sabien com havien après aquells continguts, ja que a l’escola no els havien donat i si ho havien fet era sempre de manera avorrida i a través del llibre de text.

S’han de destacar 3 tipus de jocs a l’educació infantil:

-“Les activitats presentades en forma de joc”.

-“El joc per al joc”, on els nens tenen llibertat.

-“Les situacions de joc planificades”, on hi ha un límit de joguines, de temps, de material...

Amb el joc es pot ensenyar el que sigui als nens, ja que aquests es senten interessats i motivats. A més, es pot aprofitar per treballar-lo de manera individual, a través de petits grups o en grans grups i de manera col·lectiva. Aquí teniu un vídeo que parla dels beneficis que aporta el joc en l'aprenentatge:

Aprender Jugando on PhotoPeach

-La importància de les rutines. Al principi d’aquesta entrada havia dit que volia dedicar un petit espai a explicar-les i aquí el tenim. Les rutines són “activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment molt pautades”. La improvisació no és suficient  i els nens de 0 a 6 anys han de conèixer el que van a fer, com ho van a fer i quan de temps tardaran a fer-ho. En aquesta edat tot s’ha de basar amb les rutines per ajudar als nens a interioritzar les estructures temporals i a ser educats: hi ha d’haver rutines d’alimentació, de neteja, de descans, d’ordre, així com d’entrada i sortida de l’aula. Aquesta setmana hem vist un vídeo que parla de la importància d’aquestes rutines i que s’anomena: El tiempo y las rutinas en educación infantil:




Aquí en teniu un altre vídeo:

Finalment, m’agradaria exposar de manera clara quins són els principis metodològics que s’han de complir en l’educació infantil:

-Continguts educatius basats en  les tres àrees curriculars: creació de la pròpia identitat, coneixement del medi i llenguatge. A més, aquests continguts han de ser ensenyats a través de projectes, treballs i activitats globalitzadores.

-Foment de la diversitat i de la participació.

-Adaptació individualitzada a les característiques dels alumnes.

-Cooperació entre família i escola.

-La rutina i el temps com a base de l’organització.

Com a conclusió, només dir que l’educació infantil és un àmbit que implica moltes responsabilitats a tots els nivells, però que és una feina digna de dur a terme i molt polida. Aquesta és la base de tota una vida i el futur d’una generació. En la meva opinió, no l’hem de fer malbé, hem d’educar als nens i mai ferir-los. Aquests sempre ens daran més del que nosaltres els hi dem. Per tant, no s’ha de desaprofitar i no ho desaprofitaré.

Pitágoras de Samos, abans de Crist ja afirmava:

“Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres”.

Espero que aquesta entrada hagi servit per fer una gran reflexió sobre el que comporta l’educació infantil, però abans de deixar-la per finalitzat m’agradaria dir que per fi ja tenim el vídeo del lipdub que vàrem realitzar a la UIB d’Eivissa, a la meva estimada universitat. Aquí el teniu, espero que vos agradi: