sábado, 28 de julio de 2012

Una práctica lecto-escritora de gran utilidad...


Una de las asignaturas de este primer curso, que me servirá de gran utilidad para mi futuro docente como educadora de infantil, es la que está relacionada con el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lecto-escritura: Del Placer de la Lectura al Juego de la Escritura. Con ella, he aprendido muchos conocimientos ocultos, que nunca antes había descubierto. 

23|11|10 - Batiburrillo

http://www.flickr.com/photos/fraccionirreducible/5201951563/

Esta entrada la escribo en castellano, ya que también la asignatura a la cual he hecho mención, ha sido cursada en castellano. Ésta me ha permitido aprender toda una serie de nuevas estrategias lectoras y escritoras para mí misma, así como mejorar mi forma de expresión en lengua castellana, pero lo que especialmente me ha aportado para mi futuro como maestra ha sido formas de ayudar a avanzar a los niños en su proceso lecto-escritor.                               

A lo largo de la asignatura, hemos aprendido que en los inicios de la escritura de los niños (desde un enfoque constructivista) se producen varias etapas: la no diferenciada, la diferenciada, la silábica y la alfabética, cada una con sus propias características. Esto quiere decir que los niños no empiezan a saber escribir como dicta la convención, sino que a poco a poco, van subiendo una escalera de grandes peldaños. Antes pensaba que con los cuadernillos de caligrafía, era la forma con la cual los niños aprendían a escribir. Sin embargo, ahora me he dado cuenta, que esos cuadernillos no sirven para aprender significativamente, sino que simplemente son de gran utilidad para mejorar la motricidad de los pequeños.
También, solía pensar, que básicamente los niños empezaban a saber leer y escribir cuando empezaban la escuela, pero ahora he podido observar, que desde que nacemos estamos rodeados de letras, números y símbolos, de los cuales muy temprano empezamos a hacernos preguntas. Por lo tanto, estoy totalmente de acuerdo con lo que nos dice Henry Miller: "La mayor parte de la escritura se hace lejos de la máquina de escribir"

Se puede observar que han sido muchos los fundamentos teóricos que me ha aportado la asignatura del Placer de la Lectura al Juego de la Escritura, y muchos los esfuerzos para lograrlos. No obstante, esto es sólo el inicio de un largo camino. Como docente, no sólo me harán falta los conocimientos teóricos, sino saberlos aplicar y llevarlos a la práctica. Una de estas prácticas ya la he podido disfrutar, gracias a esta misma asignatura, y aquí tenéis una pequeña muestra: 




Mi misión era hacer una pequeña práctica lecto-escritora a un niño de edad comprendida entre los 2 y los 6 años de edad. Elegí a una niña de 6 años y la experiencia fue espectacular. Pude experimentar de primera mano un caso real de lectura y escritura. Tuve que actuar como docente, observar, intervenir, acompañar a la niña, para finalmente diagnosticar en qué fase de escritura se encontraba. En un principio me resultó muy difícil determinar en qué fase se situaba, pero a base de observar mi intervención y la tarea realizada por la niña, logré mi objetivo.

Con todo lo explicado, podéis observar una pequeña porción de lo aprendido, aunque todavía me queda mucho camino por aprender y muchas metas por lograr.

Formant-me com a persona i professional...


Totes i cadascuna de les assignatures cursades aquest primer curs, m’han servit per formar-me com a persona i futura docent. Això no obstant, aquesta formació només es troba en els inicis de la seva primavera, i continuarà al llarg de la meva vida. 

burgundy yarrow flower buds

                                http://www.flickr.com/photos/martinlabar/3229508551/

Des del meu punt de vista, sempre s’ha d’estar disposat a formar-se, i mai perdre’n la il·lusió. Les dues assignatures que especialment m’han ajudat a formar-me i adonar-me de la importància de formar-se, han estat Organització i Gestió Educatives, i Sociologia, Convivència i Educació.

He après la importància de planificar i organitzar la meva vida personal i professional, el paper vital que té gestionar el temps i el recursos, saber aprofitar cadascuna de les oportunitats que es presenten per aprendre “a ser”. 
Gestión del tiempo 1
                                     http://www.flickr.com/photos/43657698@N04/4312192320/

Des de sempre he estat una persona que li ha agradat planificar-ho i organitzar-ho tot, però ha sigut ara, quan m’he adonat de la necessitat d’organitzar, planificar, estructurar, classificar, compartir, solucionar diverses situacions conflictives, treballar en equip, comunicar-se amb els demés, portar a la pràctica valors ètics i principis cívics, i una llarga llista més.

Tot l’esmentat em servirà per al meu futur docent. Hauré de dur a terme totes les accions anteriors, i aprendre a comunicar-me amb els altres docents. Una de les meves funcions com educadora serà, també,  no només proporcionar-me instruments a mi mateixa, sinò aportar als ciutadans més joves, eines i recursos perquè es desenvolupin com humans competents i racionals, que defenguin la justícia, la tolerància, la solidaritat, la cooperació, i tots els Drets Humans en general, així com els valors morals i polítics. Però perquè això sigui possible, com a model per als meus alumnes, també ho hauré de dur a la pràctica. En la meva opinió, això també és el que ens intenta dir l'autor Freinet: 


"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos". 

Abans d’iniciar els meus estudis, no hauria pensat que tingués tanta importància formar els individus des de que neixen, per tal que puguin desenvolupar-se en societat, i encara menys, que tingués tanta importància la meva formació per a les futures generacions. Aquí teniu un vídeo que he trobat que ens fa reflexionar sobre la importància de la formació docent: 



I per acabar, un altre vídeo! En aquest últim cas, creat per les meves companyes i jo. Es pot observar com ha canviat la manera de dur a terme la formació de les persones. Esper que vos agradi.

Viure la música...


Una de les meves experiències més gratificants i que he pogut viure amb ulls d’infant, l’he trobada en l’assignatura de música. Concretament, en una de les tasques que a les meves companyes i a mi ens havia set encomanada. Des del meu punt de vista, aquesta tasca representa el meu aprenentatge musical obtingut en el primer curs.

 Es tractava de crear una nova cançó infantil per nosaltres mateixes, on a més de la lletra, també hi havíem d’incloure el ball, la disfressa i un contingut educatiu que pretendríem ensenyar com a mestres. El resultat final l’havíem de mostrar davant tota la classe. Nosaltres vàrem elegir la temàtica dels colors, i la sensació que obtinguérem de la nostra pròpia creació va ser espectacular. Aquí teniu el vídeo:

video


Puc afirmar que les meves companyes i jo, vàrem poder viure la música, de la mateixa forma que ho havíem fet quan érem molt petites. El que més em va sorprendre, va ser el fet que no importava ser un nen petit per viure la música des d’una altra dimensió més innocent, sinó que el havíem creat, també feia gaudir els adults com infants. "En la música todos los sentimientos vuelven a su estado puro y el mundo no es sino música hecha realidad" . Arthur Schopenhauer (1788-1860), filòsof alemany. 



Abans de poder viure aquesta experiència, no pensava que la música pogués causar tantes sensacions i emocions. A més a més, em va servir per adonar-me que amb la música, els nens també poden aprendre.
Això em fa tenir en compte la importància que té com a docent, el fet que es visqui la música conjuntament amb els infants, i em fa reflexionar sobre molts d’aspectes més: la importància d’utilitzar la veu, el cant i el ritme per dur a terme una altra forma de comunicar-se, la importància de gaudir i viure les distintes expressions musicals, el gran protagonisme que té fomentar el moviment del cos...

Des del meu punt de vista, si els docents no vivim la música, contribuïm a apagar la passió que senten els nens i nenes cap aquesta, i encara més, a apagar una forma d’aprendre i ser educat. Com diu el filòsof Friedrich Nietzshe: "Sin música la vida sería un error". 

Una nova imatge d'infant ha sorgit...


Haig de dir, que de manera sorprenent, una nova imatge d’infant ha anat prenent forma en el meu interior. Ha canviat aquesta imatge, i molt, des del primer dia que vaig voler iniciar els meus estudis en relació a la primera infància. Cada nova experiència educativa i de la vida real m’ha servit per reflexionar sobre els infants, però especialment hi ha tingut un paper fonamental en aquesta visió, l’assignatura de Models Educatius en la Primera Infància. Per això, l’hi vull dedicar notablement a ella, aquesta entrada.

Ha canviat la meva imatge d’infant, la meva representació i percepció mental de nen petit, la meva mirada i actitud cap els éssers més innocents. Sabeu ara com veig a un infant?
Gafas de sol    http://www.flickr.com/photos/alemaner/4627108310/
                                              
Com un ésser potent, capaç, competent, ple de valors, que necessita aprendre, que demana que es respecti el seu propi ritme individual i que gaudeix d’escoltar i SER ESCOLTAT. Sí, “ser escoltat” en majúscules, perquè com diu l’autor Tonucci (un autor que ha tingut gran rellevància per a la construcció de la meva imatge d’infant): “els adults no escoltem pas els infants”.

Abans de començar els meus estudis, no m’havia adonat que tingués tanta importància que l’infant pugui sentir el plaer de ser escoltat, el plaer de participar i l’alegria de veure que les seves aportacions prenen forma en el món. A vegades, aquests simples fets, causen més alegria a l’infant, que no els regals materials. Mai hauria pensat, que per als nens petits, tingués més valor ser escoltats, observats, respectats i interpretats, que un gran regal d’aniversari. Gràcies a tot, he pogut caure amb l’error, i adonar-me de la gran importància que té l’afectivitat per als infants. Com diu John Ruskin: "Da un poco de amor a un niño y ganarás un corazón"

Tota aquesta nova imatge d’infant m’ha fet reflexionar sobre algunes de les tasques que hauré d’exercir com a docent: crear les condicions adequades perquè els infants puguin sentir el plaer de ser escoltats, convertir-me en una gran observadora i psicòloga (aquest aspecte l’he pogut observar a primera mà, gràcies especialment a l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància, on vàrem poder gaudir de fer una observació a un grup d’infants de tres anys), conèixer l’infant en tots els sentis, respectar el ritme individual de cadascú, aprendre a interpretar, creure en les capacitats i possibilitats de cada individu...

La meva tasca com a futura mestra no és negar el parlar dels meus alumnes, restringir les seves converses amb els companys i fer les orelles sordes davant les seves aportacions (considerades inútils per a molts d’adults), sinó tot el contrari. El paper que ha d’exercir una mestra és el de deixar dir les grans veritats als seus alumnes, deixar aportar els seus coneixements i deixar que sentin la felicitat plena de ser escoltats. Els infants són tot coneixement. 

Haig de tenir una imatge d’infant feliç, en la qual no existeixen barreres lingüístiques, culturals, d’edat, raça, sexe o religió. S’ha de partir d’infants diversos, però amb un objectiu comú: la felicitat, ja que un infant feliç, des de la meva perspectiva, ho té tot.

Per concloure, com heu pogut observar, ha sorgit en mi de forma sorprenent, una nova imatge d'infància, gairebé totalment diferent a la que tenia abans de començar els meus estudis de grau d’educació infantil. Totes les assignatures cursades han contribuït a formar i a construir la meva imatge d'infància, però especialment l’assignatura de Models Educatius en la Primera Infància, i gràcies a autors com Tonucci, ha set possible. 


Aquí vos deixo un treball realitzat sobre dos llibres que parlen de la imatge de la infància i de la importància d'escoltar els infants, i que m'ha resultat ser molt significatiu per al meu aprenentatge: 

Recensió escoltar els infants models educatius